Artistes REC

Bea Schulze, fotògrafa, ens ha documentat al llarg de 2 anys tot el procés de gestació i desenvolupament del projecte, des dels primers moments de l’excavació, amb la troballa de restes arqueològiques, al llarg de tota la concepció i la posterior construcció de l’edifici. Amb les seves fotografies ha estat testimoni, escriba meticulosa i perseverant d’una obra tan complexa i dilatada en el temps. Com a resultat, podrem gaudir de desenes i desenes de fotografies que ens recorden i il·lustren tot el procés.

Joan Tarragó, incombustible i sense complexos, ha realitzat el súper mural de benvinguda a planta baixa (de 15 metres de llarg) acompanyat pels motius texturats dels vidres de façana. A totes les plantes d’habitacions ens ha regalat una porta de neó cap a habitacions imaginàries, i a la planta 1 ens ha volgut deixar un mural de 8 metres amb ull de neó i flows aquàtics improvisats. Com a esclat final, trobarem també la seva obra al sostre del Lounge, a l’últim pis, amb una col·lecció de símbols minerals i d’aigua realitzats en neó, amb un embull de línies i ones que s’entortolliguen i generen una peça artística en tota la seva superfície.

Marga López, amb el seu dibuixar precís i pacient ens ha aportat la sensibilitat femenina, ens ha fet un plànol del barri amb tot luxe de detalls, ens ha costumitzat el logo REC amb el seu estil “orgànic” característic i ens ha creat diferents il·lustracions que trobarem als coixins, a la tote bag o emmarcades a les habitacions.

Un plaer constant per la mirada.

Sergi Delgado, infatigable i prolífic, ha col·laborat en la comunicació visual de l’hotel, desenvolupant quatre numero-grafies per dotar d’identitat els números d’habitació i els de planta; per a les portes de les habitacions ha utilitzat uns motius “fluids” amb essència pop-art, mentre que per als passadissos canvia el registre amb unes elaborades traces geomètriques que s’han materialitzat amb llistons de fusta, integrant-se a la perfecció amb els sostres dels passadissos. A més, al Lounge, ens ha ajudat a tamisar la llum del sol amb una composició del logo descompost en milers de punts. En les habitacions també podrem trobar 5 obre més, entre composicions tipogràfiques i motius por-art. Com a última peça, que serà la primera en ser vista, ens ha fet una animació del logo de l’hotel per al vídeo mural de l’entrada.

Vam anar a buscar Michael Roschach perquè volíem alguna cosa diferent per l’entrada de l’hotel que, si us heu fixat, no té rètol. Ell es un especialista en veure i pensar diferent. Partint del seu coneixement sobre formigó sabíem que ens proposaria alguna cosa interessant i singular com així ha estat: reflectir l’esperit del projecte REC en una peça escultòrica altament evocadora, que ens mostra de forma simbòlica el pas del temps -més de dos mil anys d’història- sota els nostres peus.

40 Plumas, artesans del vidre, han aportat el seu coneixement en la fabricació dels gots de l’habitació, que provenen del reciclatge d’ampolles de vidre de diferents orígens i han estat personalitzats gravant-hi el logo REC.

Miscelanea, la galeria degana d’il·lustració i disseny a la ciutat, ha estat convidada a comissionar la dotació de contingut artístic a les habitacions, aportant diversos artistes que ens han creat específicament obres vinculades a la filosofia del projecte.

Així mateix, també s’ha encarregat de la producció del material gràfic, la impressió i emmarcat de les més de 200 il·lustracions i fotografies exposades a les habitacions, la producció de 4 models de tote bags serigrafiades i la gestió i producció de la mini guia d’ús de l’hotel que, conjuntament amb el mapa del barri, s’obsequiarà a tots els clients.

Amaia Arrazola ens ha il·lustrat, de forma simpàtica i desenfadada, la història del Rec Comtal i l’empremta que aquest ha tingut en el projecte de l’hotel REC. I ho ha fet mitjançant un quadern de butxaca amb el que s’obsequia els clients en arribar a l’habitació.

Laura Liedo, amb el seu estil tan personal i característic ens ha fet pensar sobre el record i les relacions humanes canviants, fluctuants com el recorregut d’un riu.

Mariadiamantes, precisa, d’exquisida elegància, ens fa navegar delicadament per un món de recorreguts geomètrics, en certa manera entortolligats, però tanmateix nítids i clars.

Javi de Riba ens ubica en temps passats per mitja de frases fetes d’èpoques anteriors i relacionades amb l’aportació d’aigua a la ciutat, com: “Aigua passada no mou molí” o “Aigua corrent cura la gent” amb una lliçó magistral de síntesi i comunicació.

Marina Capdevila ens trasllada al seu món personal en que els protagonistes sempre són avis d’avançada edat però mostren un esperit jove i divertit.

Josep Abril, emblemàtic dissenyador de moda de Barcelona, també ha estat convidat a participar en el disseny de vestuari, aportant una proposta trencadora i desenfadada, el no-uniforme, que consisteix en vestir el personal com si fos qualsevol que acabés d’entrar per la porta, amb samarretes, pantalons casuals, peto i dessuadores. Amb un estil molt urbà i amb la incorporació de la gràfica del projecte estampada sobre les samarretes. Una forma empàtica de vincular client i personal i trencar antigues formalitats ja en desús.